BIOGRAFIA
AGAMENÓ
Agamenó
fou rei de Micènes. Fill d’Atreo i Aérope i germà de Menelao,
rei d’Esparta, després de l’assassinat de son pare, amb l’ajuda
del rei d’Esparta, Tindareo, s’hi van fer amb el tró de Micènes
conseguint-lo més tard Agamenó com a successor de Tindareo. Cada
germà es va casar amb una de les filles del rei, Agamenó amb
Clitemnestra i Menelao amb Helena. Agamenó i Clitemnestra van tindre
tres filles, Ifigenia,
Electra y Crisotemis i un únic fill, Orestes. El regne de Agamenó
comprenía Micènes, Sicione, l’ Argòlida i les illes inmediates.
Fou nombrat cap general en la guerra declarada a Troya per tots els
demés prínceps de Grècia reunits en Argos deprés de que Helena
fora robada per Paris. Després de la guerra de Troya Agamenó
recibeix com part del botí a la germana de Paris, la profetissa
condemnada Cassandra. Quan va arribar a casa, després de dos
desviacions per les tormentes, va trobar a Egist governant en lloc de
Clitemnestra, a qui havia seduit. Aquest invità a Agamenò a un
banquet on el mata a traició junt als seus companys mentre
Clitemnestra feia el mateix amb Cassandra. Els motius d’aquests
assassinats son els cels per Cassandra i la vida adúltera que estava
vivint Clitemnestra amb Egist.
PARTICIPACIÓ
EN LA GUERRA DE TROYA
En
la guerra de Troya, després de nou anys dels 10 que dura la guerra,
Agamenó té una dispusta amb Aquiles per la possesió de Briseida,
la qual acaba en mans de Agamenó. Degut a açó Aquiles s’hi
retira del camp de batalla i els grecs sofreixen molts desastres.
Zeus envia un somni a Agamenó per a que demostre la seva
superioritat com a cap; aquest, per a provar el valor dels seus homes
els mana tornar a casa, cosa que estàn disposats a fer fins que el
seu coratge es avivat per Ulises, que els convenç per a que s’hi
preparen per a la batalla. Després d’un combat entre Paris i
Menelao, Agamenó va matar a alguns Troyans en una batalla. Quan
Héctor desafia al mes valent dels grec Agamenó s’ofereix com a
voluntari però Àyax es elegit per sorteig. Després d’açò el
grecs perden una batalla i Agamenó els aconsella que s’hi retiren
però els demés herois s’hi van opossar. Un intent de
reconciliació amb Aquiles va fracasar i Agamenó va convocar als
caps en una reunió per la nit per a deliberar les mides a
adoptar.Ulises i Diomedes foren enviats com a espíes. Al día
següent van continuar la lluita. Agamenó va tornar a ser un dels
més valents matant a multitud de troyans tot i que al final va ser
ferit i va tornar a la seua tenda. Llavor Héctor va avançar
heròicament i Agamenó va ordenar de nou que fugiren encara que, de
nou, Ulises i Diomedes s’hi van negar i, el últim, va conseguir
que Agamenó tornara a la batalla que es duia a terme prop dels
vaixells al igual que Posseidó, que amb forma d’ancià li va donar
coratge. Degut al perill al que estaven sotmessos els grec, Patrocle,
va decidir formar part de la batalla i la seva mort va provocar que a
la fi Aquiles tornarà a la acció, portant així, a la reconciliació
amb Agamenó.
Encara
que es el cap dels grecs en la guerra, Agamenó no es tan valent,
heroíc i fort com el mateix Aquiles tot i que, està per damunt de
tots els grecs per la seva dignitat, majestuositat i poder, sent
inclús comparat amb el propi Zeus, sent per als humans el que es
Zeus per als deus.
COMPARACIÓ
DE LA FIGURA LITERARIA I LA PEL·LÍCULA “TROYA”
En la pel·lícula dirigida
per Wolfgang Petersen, Agamenó, interpretat per Brian Cox es
presentat com una mena de villà que refutja del combat i envia els
seus guerrers a la mort quan això no sucedeix d’aquets manera en
l’història original d’Homer. Es pot apreciar en comentaris com
el que li fa Aquiles a pocs minuts de l’escomençament de la
pel·lìcula quan li diu textualment: “Imagina un rei que lliurara
les seves batalles”, sent Agamenó una persona que participa
obertament en la guerra en diverses ocasions tot i que en moltes s’hi
retira i ordena als seus soldats que fugisquen, no es el rei cobard
que és representat a les pel·lícules. Per el que respecta a la
comparació de la adaptació cinematogràfica respecte a la
història original d’Homer en quant al problema d’autoritat
d’Agamenó amb Aquiles, la película deixa aquest aspecte sense
tractar per a centrar-se en l’acció que triunfa tant en Hollywood.
Aquest problema originat pel fet de que Aquiles, encara que en la
teoría es sols un soldat ras, s’hi dona una gran admiració per
l’exercit degut a les seves capacitats físiques quasi divines crea
un a crispació amb Agamenò, el qual, encara que és el cap dels
grecs en la guerra no es respectat com a tal pel fet de que Aquiles
no comparteix moltes de les seves decissions amb ell.
BIBLIOGRAFÍA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada